A cau d'orella

Benvolgut JL,

gràcies per la confiança. Et torno el draft amb els meus comentaris.

Les raons per al Govern d’Entesa Nacional pel Progrés

1. Un cop sabut que ni CiU ni PSC no oferien altra cosa que desplegar l’Estatut (hauriem de canviar això, sembla que, com que és nou, que encara no l'hagin tret de la caixa i s'hagi de desplegar, millor buscar un sinònim) en els propers anys i que no hi havia damunt la taula cap proposta sobiranista (val a dir, aquesta es la nostra primera prioritat, però ningú no volia jugar a això; l'Arturu és tan i tant moderat, que sembla espanyolista, hala, ja està, ja ho he dit; per cert, Josep Lluïs, ja heu mirat a sota de la taula?), Esquerra considera que la prioritat és garantir la cohesió nacional i, per tant, la cohesió social (¿la societat és un subconjunt de la nació?, ja m´ho miraré amb calma, però suposo que nació = territori + societat; ep! no us n'en foteu, que encara estic aprenent). Només amb programes de serveis públics universals podem garantir-la (òndima quin salt, ja m'ho miraré també, però provisionalment, d'acord, jo també estic a favor de que posin wàters a les Rambles, que quan surts del Carme no és pot ni trepitjar el terra (no és l'Esglèsia eh? Vull dir el bar de la Plaça Reial, que per cert, això ho hauriem de canviar, no?)).

2. És el govern que s’ha pogut decidir a Catalunya (Possibilistes. Doncs si que comencem malament, una mica més d'entusiasme, si us plau). Els altres, tots presidits per Mas (Home, podia haver estat el mateix presidit per tú mateix, no? O és que no ets el Carod? Ai perdona, xato, no he dit res), eren desitjats i empesos (eh, eh, sense empenyer, eh?) des de Madrid (ah, Madrid, sempre Madrid!) pel PSOE o pel PP (i això si que no, no vull dir que l'Arturu sigui un nano dolentot, que també, però si això és desitjat pel PSOE o pel PP, caca, perquè són com els dolents de les pelis, només volen que fer mal).

3. És el millor govern per evitar el pitjor, la psoevergència (aquí molt encertadament res de sociovergència, psoevergència, com que som filòlegs, ens podem inventar les paraules que vulguem). Amb aquest tipus de govern l’Estatut quedaria un altre cop retallat en el seu desplegament (i si el desplegueu en algun lloc on hi càpiga millor? Home jo ja ho entenc, que 223 articles són molts. Podriem mirar de veure si ens deixen el Consell de Cent). CiU ha mostrat el seu escàs catalanisme (es clar que sí, que algú ja ho havia de dir, botiflers! A veure si m'enrecordo: PP fatxes, Ciutadans, lerrouxistes, PSC, psoe o ranci espanyolisme si és per part del Montilla i de la de Madre o botifler si és de la colla del Pasqual i de la Tura i CiU botiflers, vinga que no és tan difícil) pactant a Madrid amb Zapatero la priorització d’un govern amb el suport del PSC. CiU va mostrar durant la campanya estar interessada primer a pactar amb el PP de forma puntual (Llavors tot el xou del notari era mentida? Quina barra! Botiflers!).

4. L’entesa catalana pel progrés és la fórmula més inclusiva en nombre de forces polítiques (home no, técnicament és un govern format pels sis partits, no? Bé, cinc sense el PP. Ah! I quatre sense els Ciutadans, Ah! I tres sense els botiflers! Ara t'entenc!) i perquè permet empènyer la majoria de la població catalana i els seus representants (118 diputats davant de 17) (Em pensava que t'entenia, però ara no et segueixo, que no són 70 els diputats? No si li agradarà a l'Arturu que, després de les coses que li diem, ens quedem amb els seus escons ...) en la direcció de l’autoestima (aixó déu ser per allò del Puigcercos de que Ciutadans és "el partit de l'autoodi", però l'heu de millorar, la gent pensarà que ens fem palles (ja em veig més d'un rematant que poder fins i tot mentals), i això no queda bé, en general a la gent li agrada més follar, encara que sigui per conèixer gent) i l’emancipació (bé, això ha dánar o pel PP o per la manca de pisos a Barcelona, com que el Montilla ja ha afegit això que li ha dit en Saura a la seva alocució a les masses, suposo que és pel PP; que en Piqué viu amb la mare? Ostres que fort! Ja veig la primera plana del Punt a quatre columnes!). L’altra fórmula hauria deixat l’esquerra subalterna (subaltern mai, aquest és un país d'emprenedors, els subalterns son gent forastera i inmigrada que per força del seu origen no donen per més) a la intempèrie (home, no et passis, que he vist a la plana web que a la Ciutadella ho teniu força bé...) davant de lerrouxistes i espanyolistes (éccolo, no anava tant perdut!).

5. Un candidat procedent de l’emigració està fent passos (progressa satisfactòriament) per incorporar-se al catalanisme (No t'enrecordes? A mi em passa sovint, és el Montilla, un coco el tiu. A mi, com sóc dels bons, ja m'està bé que li recordeu d'on ve, però ell igual s'enfada, no? No, tens raó, no s'enfada). L’altre candidat, pota negra catalana (Ostia! Pota negra catalana! Però això no és un oxímoron? E(s)tilismes a part, per què és pota negra l'Arturu, si només es va canviar el nom quan el Xavier Sala i Martin, que aquest sí que és pata negra catalano-columbiana, ja ho havia fet més de vint anys abans!), retorna als seus orígens tèbiament catalanistes per practicar polítiques de partit frontissa espanyol (Me he tornat a perdre, els 48 escons de l'Arturu són o no són de l'autoestima? Perque 70 tius autoestimantse, mola, però 118, wow!), i posa interessos particulars per sobre dels del país (Ai senyor! A veure, com pot ser que en Mas posi interessos particulars per sobre dels del pais per pactar l'Estatut amb el partit d'en Montilla, i després nosaltres pactem també amb ells? Hem de ser més coherents. Després vindran i diran que en Vendrell també ho va fer això d'anteposar interessos amb l'impost revolucionari i tú i jo sabem que és mentida, però poder la resta no).

6. Per a la normalització política del país, és important que Esquerra sigui, en la major part del
territori, la força alternativa a la centredreta de CiU (Sí senyor, totalment d'acord, que la gent voti al PSC o a ICV o aquest nouvinguts de Ciutadans és una anormalitat de primera magnitud. Tot aquesta gent s'ha de normalitzar. estic d'acord amb el recurs estilístic, com que normaliztar persones queda malament, millor normalitzar la "política del país"). Això ja es dóna en molts municipis. Aquest acord pot facilitar l’acceleració d’aquest procés de nacionalització del mapa polític (Si et segueixo bé, normalització es nacionalització, no? Tiu, parla més clar que si no la gent no s'entera! Tot i que fins ara, nacionalitzar era fer de titularitat pública quelcom que era privat. En aquets sentit, també estic totalment d'acord, ´la política ha de tornar a ser pública i no cosa de quatre).

7. Només un govern d’esquerres pot liderar sense excessius qüestionaments (perdona, però jo creia que a qualsevol govern s'el podia qüestionar, o es que als de esquerres no? No, sí per mí de conya, perquè sóc dels bons, però és per estalviar-nos crítiques) una política d’immigració que alhora garanteixi la seva incorporació social, que no vagi en detriment de les capes mitjanes (no em queda clar quines capes, suposo que són les freàtiques (com més siguem, mès riurem i més cagarem i això pot afectar a l'aigua de les capes freàtiques, no?) Ho hauriem de posar més clar), i que possibiliti la incorporació lingüística (veure el comentari en referència a la normalització, entenc que això de la incorporació déu ser similar, no?).

El del Monti encara no he tingut temps, parò ja el miraré quan pugui. Recordete'n de fer-me arribar el del Joan.

Records a la Carme. Ja ens veurem pel sopar de Nadal.

Una forta abraçada,

C.